Actualment el 55,2% dels centres no oferten cap línia d’ensenyament en valencià, el que provoca que la matriculació es mantinga congelada en els vora 130.000 alumnes. En els centres amb oferta bilingüe les famílies es decanten ja, en un 52% dels casos, pels programes d’ensenyament en valencià (PEV i PIL). Els pares i mares valencians són sabedors que l’ensenyament en valencià és l´únic que garanteix l’igual domini de valencià i castellà i facilita l’aprenentatge de l’anglés. Per això, allà on poden triar, matriculen ja, en major mesura, els seus fills en valencià, segons ha informat la Federació Escola Valenciana.

Redacció

Aquesta és una de les conclusions de l’anàlisi sobre la demanda d’ensenyament en valencià per al pròxim curs escolar que Escola Valenciana – Federació d’Associacions per la Llengua ha fet públic aquest matí al CP Cervantes de València. A la presentació han assistit també dues mares del CP Nou d’Octubre d’Alcàsser, on la demanda d’ensenyament en valencià duplica l’oferta; una mare del CP Raquel Payà de València, on no eixisteix l’ensenyament en valencià i molts pares volen que s’establesca; i el director d’un col•legi concertat d’Algemesí que oferta ensenyament en valencià.
L’estudi d’Escola Valenciana analitza la preferència de les famílies en aquelles escoles on es possible triar l’opció de matrícula als programes d’ensenyament en valencià. En total, Escola Valenciana una mostra de dades representatives extreta de 600 centres escolars de més de 150 municipis amb població superior a 3000 habitants. L’anàlisi se centra en la matrícula del alumnes d’educació infantil, en el període inicial de l’etapa escolar.

La dades de preferència de les famílies oscil•len entre el 51% de València ciutat a al més de 60 % de comarques com la Marina Alta o la Ribera. En total, al País Valencià hi ha 774 centres que ofereixen programes d’ensenyament en valencià, el que implica un 44,8% dels 1726 centres públics i privats d’infantil i primària que hi han a l’actualitat.

L’estudi demostra que els pares i mares trien en primera opció valencià, lògicament sempre i quan la Conselleria oferta aquesta possibilitat en el seu districte. Això demostra que si existira oferta d’ensenyament en valencià en tots els centres, la demanda potencial se situaria en un 52% del total, això és 222.406 alumnes. Aquesta xifra contrasta amb els 128.706 actuals, i implica que amb la planificació i oferta adequada la matrícula en valencià augmentaria en 93.700 alumnes.

Com a dada genèrica, als tres nuclis urbans valencians amb més població la demanda de valencià supera el 100% el mes de maig, i tot això sense comptar amb la reobertura de matricula el mes de setembre. Les escoles que ofereixen ensenyament en valencià a València, Alacant i Elx tenen l’oferta saturada amb 2022 sol•licituds per 1988 places. Si en aquestes tres ciutats les famílies pogueren triar valencià a tots els centres, la matricula es situaria en una xifra que superaria les 7000 sol•licituds, donat que a València, Elx i Alacant només un 26%, això és 80 centres de 306, ofereixen la possibilitat de triar l’opció de valencià. Actualment s’està frenant la demanda potencial en valencià, perquè els pares trien sovint l’escola propera al seu domicili on generalment no s’oferta valencià.

Pel que fa a l’ensenyament concertat i privat, hi han escassos exemples d’oferta d’ensenyament en valencià. Tan sols 31 centres d’aquest tipus l’ofereixen en tota la nostra geografia. Tot i això l’estudi desvela que aquells centres concertats que tenen ensenyament en valencià tenen també l’oferta saturada. Un exemple és el cas del CC San Agustín d’Alacant, amb 32 sol•licituds de matrícula per 25 places. Un altre cas és del Maria Auxiliadora d’Algemesí, que oferta 20 places i té 30 sol•licituds. Segons Escola Valenciana això ha d’animar els centres concertats “apuntar-se al valencià” perquè la situació és la següent:

• 31 centres privats i concertats oferten ensenyament en valencià a tot el territori. d’ells:
o 7 a València
o 1 a Alacant
o 1 a Castelló
o 0 a Elx

Dades generals:

• 745 centres públics d’infantil i primària oferten ensenyament en valencià. A molts nuclis urbans la manca d’oferta d’ensenyament en valencià a l’educació pública és patent:
o València només 47 centres públics dels 95 existents.
o Alacant només 10 centres públics de 57 existents.
o Castelló 33 dels 37 centres públics existents.
o Elx només 15 centres públics de 36 existents.

Escola Valenciana ha afirmat que l’estudi li ha servit per conèixer la realitat exacta de la majoria de centres valencians, a l’hora ha anunciat que recolzarà en tots els àmbits les protestes que arriben diàriament a l’entitat, i que en aquells centres amb greu falta d’oferta l’entitat realitzarà campanyes locals de mobilització dels pares i mares.

“Si la Generalitat escolta Escola Valenciana assegurem que la matricula en valencià superarà els 220.000 alumnes en uns període inferior a cinc anys”

El president d’Escola Valenciana ha fet un balanç de la dades d’oferta tot assegurant que “hi ha un abisme entre la demanada de la societat valenciana i l’oferta de valencià de la Conselleria. Des que Font de Mora és conseller d’educació, l’any 2004, les dades de matrícula en valencià han crescut a un 2’5 % anual, el que representa un 10% en quatre anys. Les dades d’aquest informe situen la demanda potencial actual de valencià en 220.000 alumnes, el que implica que en el mateix període la matrícula haguera tingut que augmentar en més d’un 20% anual, o el que és el mateix en un 89% en tot el període”. Gómez ha reiterat el que Escola Valenciana està demanant durant totes les Trobades: “Un encontre amb el Conseller, en positiu, ja que si la Generalitat escolta Escola Valenciana assegurem que la matrícula en valencià superarà els 220.000 alumnes en un període inferior a 5 anys”.

El cas del CP Nou d’Octubre d’Alcàsser és un reflex de la situació de moltes famílies valencianes. Mar ha sol•licitat la matriculació de la seua filla de 3 anys en un centre on l’oferta és de 25 places i han estat 43 famílies les que volen que els seus fills reben ensenyament en valencià: “13 famílies teníem la mateixa puntuació i ha calgut fer un sorteig per a 4 places. Els qui no han tingut sort, han perdut el dret a què els seus fills puguen rebre l’ensenyament en valencià i no romandrem impassibles”. De fet, després de la roda de premsa han anat a la Conselleria d’Educació a presentar un escrit signat per totes les famílies afectades amb la intenció que els donen una solució.
La situació d’Irma i 38 pares i mares més del CP Raquel Payà de València és també molt significativa: “Som pares convençuts que l’ensenyament en valencià garanteix el domini de les dues llengües oficials, ajuda a aprendre una tercer llengua com l’anglés i és sinònim de qualitat, per això des de fa mesos estem fent tots els possibles perquè òbriguen una línia d’ensenyament en valencià al centre per al pròxim curs escolar i finalment Conselleria ha fet un informe desfavorable”. Tant aquest cas com el del centre d’Alcàsser estan en mans del gabinet jurídic d’Escola Valenciana, un servei que l’entitat posa a disposició de totes les famílies que vulguen presentar al•legacions des de hui fins a l’11 de juny respecte a les resolucions de les llistes provisionals de places.

D’altra banda Carmel Ferragut, director del col•legi concertat Maria Auxiliadora d’Algemesí ha comentat que “l’educació privada i concertada hauria d’apostar per l’ensenyament en valencià, nosaltres fórem un centre pioner i el resultat és que les famílies trien el nostre centre perquè oferim ensenyament de valencià, un ensenyament de qualitat on també en el nostre cas la demanda supera l’oferta”.