Educació social
Què és?
L’educació social és una resposta a la necessitat que l’educació esdevingui un procés al llarg de tota la vida de les persones i una activitat que no pot restar emmarcada únicament en el context escolar. Per això l’educació social té més a veure amb la vida quotidiana de les persones o el lleure, que amb els continguts del sistema educatiu reglat. També per això l’educació social és una activitat que no es veu limitada a la infància sinó que actua amb la gent jove, els adults i àdhuc la gent gran.
Així mateix, l’educació social està vinculada a la resposta a les noves demandes d’accés a la cultura, al benestar i a la qualitat de vida, i de participació en la vida social. En el desenvolupament dels nous serveis d’atenció a les persones, que sovint necessiten incorporar una dimensió formativa, també té un paper important l’educació social. És per això que aquesta activitat apareix vinculada als anomenats nous filons d’ocupació o a les noves professions.
Com a titulació universitària l’educació social és recent. La diplomatura es va crear l’any 1992. Com a activitat professional la trajectòria és molt més llarga, encara que els professionals que la desenvolupaven rebessin altres denominacions (educadors especialitzats, animadors socioculturals, educadors en el lleure, animadors socials…). L’origen o els antecedents d’aquestes pràctiques sovint es troben en l’acció dels voluntaris d’organitzacions molt diverses o com a actuacions més o menys espontànies dels líders o persones significatives de les comunitats.
Els estudis
Els estudis d’educació social corresponen a una titulació de primer cicle, d’una durada de tres anys i una càrrega lectiva mínima de 180 crèdits i màxima de 207 crèdits.
Aquests estudis pretenen fornir d’una base teòrica i conceptual que ajudi a esdevenir un professional reflexiu capaç de dissenyar i avaluar la seva pròpia actuació i, alhora, dotar dels elements metodològics i pràctics que permetin un bon desenvolupament com a professional que intervé o actua en situacions concretes.
El plans d’estudi son força multidisciplinars amb assignatures de psicologia, pedagogia, sociologia i antropologia, gestió i organització, política social, etc. Així mateix són importants les matèries aplicades sobre la intervenció socioeducativa, ja sigui referida a grups d’edat (infància, joventut, gent gran…), o a sectors, problemàtiques o àmbits on intervé l’educació social (la salut, la justícia, els serveis socials, les toxicomanies, etc.).
Les pràctiques directes d’intervenció en recursos o programes socioeducatius són una part molt important del currículum de educació social, per la qual cosa cal una dedicació i aplicació igual, si no superior, que a les altres matèries més convencionals.
Es tracte, per tant, d’estudis que fan referència a temàtiques molt diverses, la qual cosa té un al·licient per als que els cursen, però que també demanen una atenció constant al llarg de tota la carrera i des del primer dia, en tractar-se de currículums amb moltes assignatures.
El tipus d’esforç i dedicació que requereixen les diferents matèries també és molt variat. Segons els casos predominarà l’estudi sistemàtic, la capacitat de reflexió, la capacitat d’observació i anàlisi de la realitat, o el desenvolupament d’habilitats comunicatives i, fins i tot, creatives.
Competències bàsiques
Al llarg dels estudis d’educació social s’haurà pretès assolir una colla de capacitats com ara: – La capacitat de conèixer l’entorn social, comunitari o institucional en el que es desenvolupa la intervenció del educador social, analitzant aquells trets més significatius.
- La capacitat de conèixer l’educand, el subjecte amb el qual es treballarà, tant des d’una visió individual com des de la consideració de pertinença a un grup determinat.
- La capacitat de planejar l’acció educativa a desenvolupar, integrant les dades de l’entorn i dels subjecte, elaborant un cert diagnòstic de necessitats socioeducatives, formulant objectius de la intervenció, dissenyant estratègies d’intervenció i avaluant els resultats de la mateixa.
- La capacitat de desenvolupar l’acció educativa planejada a traves de la relació personal, de la dinamització d’activitats, de l’animació de grups o d’altres mitjans.
- La capacitat d’intervenir en la gestió de les organitzacions des de les que es desenvolupa l’acció de l’educació social.
Com a activitat relacional que és, també és molt important la maduresa i l’equilibri personal, la reflexió sobre les actituds que guien el propi capteniment, la motivació i l’actitud positiva vers els altres i la capacitat de treballar en equip.
Activitats complementàries
Ja s’ha esmentat la importància de les pràctiques no tant sol com a part del currículum sinó com element essencial per assolir les capacitats requerides i ajudar a desenvolupar aquells aspectes més lligats a l’evolució personal.
A banda de les pràctiques i, especialment si no es té experiència o vinculació prèvia amb el món de l’educació social, es molt recomanable participar de manera voluntària en l’ampli teixit d’entitats i associacions que promouen l’atenció a les persones, els serveis socials o específicament àmbits de l’educació social (entitats d’educació en el lleure, escoles d’adults, centres de gent gran…).
Quina feina fan?
Com apuntàvem, la tasca del educador o educadora social es pot desenvolupar en molt àmbits i contextos diferents, la qual cosa fa variar molt la feina realitzada en cada cas, però les funcions bàsiques d’intervenció directe que realitzen solen ser les següents:
- Relació educativa: tutoria, acompanyament i relació d’ajuda amb les persones.
- Disseny, promoció i animació d’activitats educatives o de dinamització per a persones, grups o col·lectivitats (activitats lúdiques, terapèutiques, culturals, socials…).
- Organització de la vida quotidiana en situacions de convivència col·lectiva (centres residencials, colònies de vacances, centres de dia…): ordenació de l’espai, del temps i de la satisfacció de les necessitats bàsiques (descans, alimentació, higiene, seguretat…).
- Dinamització de grups: ajudant a la configuració de grups i afavorint la interacció dels seus membres.
- Informació i assessorament
Junt a aquestes tasques, també hi ha funcions que no suposen una intervenció directe amb els usuaris o clients de l’educador social, però que en diferents graus també poden ser responsabilitat seva:
- Planejament de la intervenció i disseny de projectes o programes d’intervenció.
- Direcció d’equips d’educadors o d’equips interdisciplinaris.
- Gestió i administració, per assegurar els recursos materials per desenvolupar les accions dissenyades i pel bon funcionament de l’organització en els diferents aspectes.
- Relacions institucionals amb l’entorn familiar, social o administratiu en el que es dona la intervenció.
I després, què?
En acabar la diplomatura en educació social tens tres opcions que no són incompatibles entre si, ja que en pots compaginar més d’una de manera simultània o de manera consecutiva en l’ordre que millor t’interessi. Treballar. Educació social és una carrera professionalitzadora i amb moltes sortides professionals tant en el sector públic com en el privat i, de manera especial en aquest camp, en el anomenat tercer sector o sector social (fundacions, associacions i entitats no lucratives) que és el de major creixement en l’ocupació d’educadors socials. També hi ha possibilitats d’autoocupació com a autònom o través de cooperatives.
Estudiar un segon cicle
Aquesta diplomatura, a més del títol final que s’obté, dona accés directe o amb complements de formació a un nombre important de segons cicles (antropologia social i cultural, pedagogia, ciències del treball, psciopedagogia, humanitats, història i ciències de la música, documentació…). Això vol dir que no et tanca portes en la teva formació universitària.
Especialitzar-se amb formació de postgrau
Donat l’ampli abast de sectors i àmbits de l’educació social, la carrera és necessàriament generalista, però han sorgit ja formacions de postgrau adreçades a especialitzar en sectors d’intervenció (infància, gent gran, salut, família, immigració…), en gestió o en determinades tècniques o metodologies d’intervenció (resolució de conflictes, counsellig, animació estimulativa…). Sigui abans d’exercir com a educador o molt millor de manera simultània és important aquesta formació d’especialització així com la formació contínua que t’ha d’acompanyar al llarg de la teva vida professional.
Àmbits de treball
- Atenció a la infància i a l’adolescència en risc social
- Serveis socials d’atenció primària
- Educador en centres de justícia i presons o en mesures alternatives
- Formació de persones adultes i inserció laboral
- Animació en residències i equipaments per a la gent gran
- Educació en el lleure i animació sociocultural
- Àrees de benestar o educació en municipis i comarques
- Intervenció socioeducativa i per a la inserció social amb col·lectius amb necessitats específiques: dones, minories ètniques, persones amb disminucions, persones sense llar, drogoaddiccions, persones amb problemes de salut mental, immigrants – Gestió d’equipaments socials i culturals
- Programes de mediació i resolució de conflictes
Comentaris
En funció dels sectors o dels territoris podem trobar graus diferents d’institucionalització de la figura de l’educador social. Alguns dels seus àmbits de treball no ho són en exclusiva sinó en concurrència amb altres professionals i perfils.
La intervenció social i el serveis d’atenció a les persones són sectors dinàmics la qual cosa implica que els àmbits de treball evolucionen d’acord amb les necessitats i se’n generen de nous o es transformen d’acord amb les demandes socials emergents.
Així, avui es comença a detectar una major demanda de professionals en els àmbits de tipus sociosanitari, en els serveis relacionats amb la gent grans i en els relacionats amb el lleure, mentre que altres àmbits més tradicionals, com pot ser el de la infància en risc, presenten una major saturació en l’ocupació.
Perspectives de futur
Tot i convergir de diverses i llargues tradicions, la institucionalització i la demanda d’educadors socials professionals i qualificats és recent i cal considerar-la encara com una professió emergent, amb moltes possibilitats de creixement i en canvi.
Es d’esperar que en el futur, junta al creixement de la demanda d’educadors socials, apareguin especialitzacions que permetin ajustar millor el perfil professional a les tasques a realitzar, ja que avui són molt àmplies i sobre sectors també molt diferenciats.
Institucions d’interès
- Generalitat de Catalunya:
En relació a la tasca dels educadors socials pot ser interessant conèixer els programes i serveis de l’administració competent a Catalunya en aquestes matèries i concretament dos departaments:
Departament de Benestar Social i Departament de Justícia (a través de la web es pot trobar molta informació – www.gencat.es -).
- Col·legi oficial:
Col·legi d’Educadors i Educadores Socials de Catalunya
C/ Aragó, 141-143. 08015 Barcelona. Tf. 93.452.10.08
- Revista Educació Social:
Editada per la Fundació Pere Tarrés
C/ Entença, 157. 08029 Barcelona. Tf. 93.410.16.02
www.peretarres.org/revistaeducaciosocial/
