Trobada de moviments socials

[del 4 al 6 de juliol] 

Santa Maria d’Oló (El Bages) 

Posem en marxa el decreixement, construïm contrapoder

- Context

- Arees de treball
La trobada s’està organitzant en àrees de treball, en cadascuna de les
quals hi haurà fites concretes a les que arribar en els 3 dies de trobada.
Les sessions seran pràctiques i tractaran d’anar dibuixant un fil
conductor que ens ajudi a sortir de la trobada amb molt més del que
tindrem en arribar.

- Estratègies de decreixement a nivell local (inclou municipis autònom
i municipis en transició)
- Economia contrahegemònica
- Autogestió de l’habitatge
- Autonomia alimentària
- Model territorial i defensa del territori
- Relació camp-ciutat,
- Mitjans de Comunicació
- Aigua
- Energia i transport
- Estratègies front el poder polític (abans desobediència i
antirepressió, ampliat)
- Coneixements i educació lliure
- Relacions socials i vida comunitaria
- Organització

Com s’està preparant?
La organització s’està fent de manera descentralitzada amb
participació de persones i col·lectius d’arreu del territori.
Per cada àrea hi ha un grupet obert de coordinadors/es que
s’encarreguen del següent:
* Redactar un document base. Seria un document que explica quin és el
focus concret que es proposa per debatre en la trobada i que
justifiqui estratègicament la importància de l’ àrea de treball en el
marc d’aquesta trobada de moviments socials.

* Proposar els objectius concrets per l’àrea, és a dir, concretar un o
més plans, projectes, campanyes o linies d’acció que es vulguin posar
a debat durant la trobada i que per tant siguin una idea del resultat
amb el que es voldria sortir de la trobada, en relació a aquesta temàtica.

* Dinamitzar la participació d’altres col·lectius i persones, en
l’elaboració de materials per preparar la trobada i recollir-les de
manera que es pugui comptar amb aquests materials en el transcurs de
la trobada a Cal Cases. Aquests materials ajudaran a concretar el
programa de cada àrea de treball.

* Preparar una programació i la corresponent dinàmica de treball pel
desenvolupament de l’àrea en qüestió. Això inclouria la possibilitat
per exemple de fer grups segons subàrees de treball, o escollir
determinades propostes o temes per ser tractades en un horari
determinat, etc..S’haurien d’escollir també les persones que faciliten
els debats i ajuden a encaminar-los cap als objectius plantejats, així
com algú per prendre notes i poder fer una acta de l’àrea de treball.
La Calendarització de tot això seria la següent:
* l’1 de juny serà la data límit per elaborar el document base i els
objectius concrets per l’àrea.

* El 29 de juny, serà la data límit per acollir materials de
participants a les àrees de treball.

* El dimecres 2 de juliol serà la data límit per tenir preparat el
programa i si escau, confirmar necessitats d’espai (quants grups de
treball paral·lels per exemple). Molt anteriorment s’haurà definit el
programa públic, que posarà per exemple: 10 a 14, espai de treball per
àrees, i que serà el que es publicarà en la difusió.

………………………………………………………………………………………………………………………….

La coordinació, el treball conjunt i el coneixement mutu entre família i escola faria el procés educatiu més coherent ja que les dos parts tenen una cosa en comú: els seus protagonistes.

Atés que el comportament i les actituds moltes vegades són diferents en casa i en l’escola hauria d’existir un intercanvi d’informació entre pares i professorat que permeta a tots conéixer millor els nostres fills/alumnes.

LA COL·LABORACIÓ ENTRE PARES I PROFESSORAT ÉS UN DEURE DEL PROFESSORAT I UN DRET DELS PARES.

Esta col·laboració i l’intercanvi d’informació proporcionen un canal de comunicació que permet conéixer, discutir i negociar criteris educatius comuns que possibiliten, en ambdós contextos, la realització de tasques conjuntes.

Per a aconseguir este objectiu, és necessari fomentar situacions d’encontre en què es potencien el respecte i la confiança mutus per mitjà de la capacitat de reconéixer que no és fàcil ser pare-mare, ni tampoc professor-professora.

Actualment el 55,2% dels centres no oferten cap línia d’ensenyament en valencià, el que provoca que la matriculació es mantinga congelada en els vora 130.000 alumnes. En els centres amb oferta bilingüe les famílies es decanten ja, en un 52% dels casos, pels programes d’ensenyament en valencià (PEV i PIL). Els pares i mares valencians són sabedors que l’ensenyament en valencià és l´únic que garanteix l’igual domini de valencià i castellà i facilita l’aprenentatge de l’anglés. Per això, allà on poden triar, matriculen ja, en major mesura, els seus fills en valencià, segons ha informat la Federació Escola Valenciana.

La dades de preferència de les famílies oscil•len entre el 51% de València ciutat a al més de 60 % de comarques com la Marina Alta o la Ribera. En total, al País Valencià hi ha 774 centres que ofereixen programes d’ensenyament en valencià, el que implica un 44,8% dels 1726 centres públics i privats d’infantil i primària que hi han a l’actualitat.

L’estudi demostra que els pares i mares trien en primera opció valencià, lògicament sempre i quan la Conselleria oferta aquesta possibilitat en el seu districte. Això demostra que si existira oferta d’ensenyament en valencià en tots els centres, la demanda potencial se situaria en un 52% del total, això és 222.406 alumnes. Aquesta xifra contrasta amb els 128.706 actuals, i implica que amb la planificació i oferta adequada la matrícula en valencià augmentaria en 93.700 alumnes.

Com a dada genèrica, als tres nuclis urbans valencians amb més població la demanda de valencià supera el 100% el mes de maig, i tot això sense comptar amb la reobertura de matricula el mes de setembre. Les escoles que ofereixen ensenyament en valencià a València, Alacant i Elx tenen l’oferta saturada amb 2022 sol•licituds per 1988 places. Si en aquestes tres ciutats les famílies pogueren triar valencià a tots els centres, la matricula es situaria en una xifra que superaria les 7000 sol•licituds, donat que a València, Elx i Alacant només un 26%, això és 80 centres de 306, ofereixen la possibilitat de triar l’opció de valencià. Actualment s’està frenant la demanda potencial en valencià, perquè els pares trien sovint l’escola propera al seu domicili on generalment no s’oferta valencià.

Pel que fa a l’ensenyament concertat i privat, hi han escassos exemples d’oferta d’ensenyament en valencià. Tan sols 31 centres d’aquest tipus l’ofereixen en tota la nostra geografia. Tot i això l’estudi desvela que aquells centres concertats que tenen ensenyament en valencià tenen també l’oferta saturada. Un exemple és el cas del CC San Agustín d’Alacant, amb 32 sol•licituds de matrícula per 25 places. Un altre cas és del Maria Auxiliadora d’Algemesí, que oferta 20 places i té 30 sol•licituds. Segons Escola Valenciana això ha d’animar els centres concertats “apuntar-se al valencià” perquè la situació és la següent:

• 31 centres privats i concertats oferten ensenyament en valencià a tot el territori. d’ells:
o 7 a València
o 1 a Alacant
o 1 a Castelló
o 0 a Elx

Dades generals:

• 745 centres públics d’infantil i primària oferten ensenyament en valencià. A molts nuclis urbans la manca d’oferta d’ensenyament en valencià a l’educació pública és patent:
o València només 47 centres públics dels 95 existents.
o Alacant només 10 centres públics de 57 existents.
o Castelló 33 dels 37 centres públics existents.
o Elx només 15 centres públics de 36 existents.

Escola Valenciana ha afirmat que l’estudi li ha servit per conèixer la realitat exacta de la majoria de centres valencians, a l’hora ha anunciat que recolzarà en tots els àmbits les protestes que arriben diàriament a l’entitat, i que en aquells centres amb greu falta d’oferta l’entitat realitzarà campanyes locals de mobilització dels pares i mares.

El cas del CP Nou d’Octubre d’Alcàsser és un reflex de la situació de moltes famílies valencianes. Mar ha sol•licitat la matriculació de la seua filla de 3 anys en un centre on l’oferta és de 25 places i han estat 43 famílies les que volen que els seus fills reben ensenyament en valencià: “13 famílies teníem la mateixa puntuació i ha calgut fer un sorteig per a 4 places. Els qui no han tingut sort, han perdut el dret a què els seus fills puguen rebre l’ensenyament en valencià i no romandrem impassibles”. De fet, després de la roda de premsa han anat a la Conselleria d’Educació a presentar un escrit signat per totes les famílies afectades amb la intenció que els donen una solució.
La situació d’Irma i 38 pares i mares més del CP Raquel Payà de València és també molt significativa: “Som pares convençuts que l’ensenyament en valencià garanteix el domini de les dues llengües oficials, ajuda a aprendre una tercer llengua com l’anglés i és sinònim de qualitat, per això des de fa mesos estem fent tots els possibles perquè òbriguen una línia d’ensenyament en valencià al centre per al pròxim curs escolar i finalment Conselleria ha fet un informe desfavorable”. Tant aquest cas com el del centre d’Alcàsser estan en mans del gabinet jurídic d’Escola Valenciana, un servei que l’entitat posa a disposició de totes les famílies que vulguen presentar al•legacions des de hui fins a l’11 de juny respecte a les resolucions de les llistes provisionals de places.

D’altra banda Carmel Ferragut, director del col•legi concertat Maria Auxiliadora d’Algemesí ha comentat que “l’educació privada i concertada hauria d’apostar per l’ensenyament en valencià, nosaltres fórem un centre pioner i el resultat és que les famílies trien el nostre centre perquè oferim ensenyament de valencià, un ensenyament de qualitat on també en el nostre cas la demanda supera l’oferta”.

Ha acabat el període de reclamació per a l’admissió als centres escolars valencians. Els pares i mares que volien ensenyament en valencià i s’han quedat sense plaça o s’han desviat cap a la segona opció d’ensenyament en castellà han esgotats ja tots els recursos, i en el 90% dels casos no han rebut cap resposta per part de la Conselleria d’Alejandro Font de Mora. Els serveis jurídics d’Escola Valenciana estan gestionant a l’actualitat dotzenes d’aquests casos, fins arribar a col·lapsar-se, donat que l’entitat ha assegurat que estima que més de 90.000 famílies matricularien en valencià els seus fills i filles si la conselleria ofertara plaça a tots els centres.

Redacció

Escola Valenciana ha acusat el Conseller d’oferir dades “sesgades”. L’entitat cívica afirma que per demostrar-ho només cal visitar la web de conselleria on es demostra que el període de Font de Mora és un període d’estancament de l’ensenyament en valencià, l’oferta no ha crescut i per tant el número d’alumnes que estudien en valencià tampoc.

En concret, des del curs 2003-04 l’ensenyament en valencià ha crescut a una mitjana d’un 3% anuals. En total, en aquest període la matrícula d’ensenyament en valencià ha passat de 114.000 alumnes a 128.000, el que implica una xifra de creixement d’un 12% en quatre anys, lluny de les xifres de 180% oferides pel conseller. A aquesta xifra cal restar les variables de creixement de població escolar. El número d’alumnes en el mateix període en el sistema escolar valencià ha passat dels 681.000 als 733.000 actuals, el que representa un 7.5% més. La xifra d’un 12% de creixement és menor comparada amb la d’altres períodes, i si tenim en compte l’augment de població escolar les dades de Font de Mora són ridícules. El període comprés entre l’any 2003 i 2007 és, com es pot comprovar a la gràfica, en el que menys creix l’ensenyament en valencià. Prèviament a Font de Mora, observem com l’ensenyament en valencià no creix més de dos anys seguits per sota del 10%, tenint en compte que fins l’any 2002 hi havia una tendència decreixent de la població escolar.

Altres Consellers d’Educació tenen dades de tant per cent de creixement anual que superen les dades de Font de Mora en quatre anys, entre altres, trobem Ciprià Ciscar, Antoni Escarré, López Blasco, Fernando Villalonga, Marcela Miró, Francesc Camps o Manuel Tarancón. Cap conseller acumula les xifres de Font de Mora, que no ha superat el 12% de creixement en el conjunt dels 4 anys que du de conseller.
Escola Valenciana està facilitant assessorament jurídic a les famílies que telefonen diàriament, a l’hora que està potenciant l’organització d’aquestes famílies en agrupacions comarcals per potenciar les seues reivindicacions.

L’entitat cívica va presentar els darrers dijous un estudi basat en les dades de 600 centres valencians on es treia a la llum que la demanda potencial de valencià supera el 52% de les sol•licituds en els centres amb oferta bilingüe.

Cap d’ells serà a Pequín a l’agost i hauran de veure els Jocs Olímpics a la televisió. Des de casa seva, al barri de la Pau de Badalona. Amb tot, la majoria d’aquests escolars van quedar satisfets ahir participant en les seves pròpies olimpíades, organitzades per tres centres educatius –els CEIP Folch i Torres, Joan Miró i Miguel Hernández– situats al districte 8 de Badalona. Una part de la ciutat marcada pel fet migratori i per la diversitat cultural, visible en qualsevol dels seus carrers i també a les aules d’infantil i primària.

Ben d’hora, la flama olímpica arriba al pavelló de Montigalà després del pelegrinatge pels centres participants. Prop de 200 alumnes, distribuïts en setze grups en què es barregen escolars de nivells i escoles diferents, comencen el primer dels jocs en què han de participar. Per a alguns, les bitlles són el seu punt fort, mentre que altres s’estimen més saltar tanques, i els més burletes riuen de les caigudes que alguns tenen en la cursa de sacs. I això que no fa ni cinc minuts que molts d’ells s’acaben de conèixer. «L’activitat fa que els infants es relacionin entre ells, més enllà de la seva aula», apunta José Antonio Rodríguez, director del CEIP Joan Miró. Altres adults, com ara Merche Ibáñez, mestra d’educació física al CEIP Folch i Torres, destaca el «caràcter cooperatiu i no pas competitiu» d’aquesta primera edició de l’Olimpíada Escolar, vertebrada a través de l’activitat física, «que no fa diferències culturals o religioses». A part que quan s’acaba el matí tothom marxa amb un reconeixement per haver-hi participat, la jornada també serveix perquè per a alguns, com ara per al Dani, xinès, o per al Mario, català, a partir d’ara l’esport sigui «preferit» als videojocs. Convencen fins i tot els responsables de l’Ajuntament, que prometen «mirar de «fer créixer aquesta llavor» per tota la ciutat.

ELS SEGÜENTS VIDEOS SOBRE INTEGRACIÓ ESCOLAR US RESULTARAN INTERESSANTS…

“UNA EDUCACIÓ SOCIAL PER AL XILE QUE VOLEM”

A l’agost de l’any 2005, és va celebrar la Primera Trobada Nacional d’Educació Social. L’esdeveniment és va realitzar amb el recolzament institucional de l’Institut Professional Carlos Casanueva i la seua carrera Gestió en Educació Social, la Corporació Servei per al Desenvolupament dels Joves- SEDEJ i la xarxa Col·lectiu de Pedagogia Social- COPESO. Així mateix, van aportar els seus auspicis i patrocinis, la Fundació NIÏ, la Universitat Bolivariana i UNESCO.

Aquesta Trobada és va veure feliçment emmarcada en el context de l’organització al novembre del 2005, del XVI Congrés Mundial d’Educadors Socials, celebrat a Montevideo, Uruguai. Aquesta primera trobada va deixar tasques compromeses. Una d’elles és el trobar-se durant el 2006 per a avaluar allò avançat i projectar-se durant els pròxims anys. Darrere està la idea d’assolir en el futur, el Primer Congrés Nacional d’Educació Social. Aquesta Segona Trobada vol abordar col·lectivament aquestes tasques en un context de major presència, intercanvi i coordinació entre els involucrats directes i un diàleg incident amb altres actors socials i institucionals nacional i internacional.

¿QUÈ ÉS EL MALTRACTAMENT ENTRE COMPANYS O BULLYING?

És una forma de maltractament que pot ocórrer en la teua escola. Hi ha un agressor o agressors, que assetgen, molesten, amenacen, peguen, i aïllen a un altre. Esta agressió és freqüent i dura prou de temps. Hi ha una desigualtat de poder entre l’agressor i la víctima, per la qual cosa esta, es troba indefensa.